El criteri: el barri abans que l’hotel. Ravel

Barcelona no és una ciutat, són nou

Si algú et diu que ha estat a Barcelona, el primer que hauries de preguntar-li no és què va veure, sinó on va dormir. Perquè la diferència entre despertar al Raval o a Sant Just Desvern no és un trajecte en metro: és haver estat en dues ciutats diferents, amb dues olors, dos ritmes i dues maneres de demanar un cafè.

Nosaltres gestionem nou hotels a Barcelona, cadascun en un barri amb personalitat pròpia. No et tornarem a explicar què és la Sagrada Família. Et direm quin barri et convé segons la Barcelona que vulguis viure, i quin Acta et deixa la porta oberta al barri que de debò t’interessa.

Avís: hi ha opinions. Continua llegint sota el teu propi risc.

El Raval és aquell veí del qual tothom opina sense haver viscut al costat. Aquí va escriure Genet el seu Diari del lladre, aquí transcorre bona part de l’univers Carvalho de Vázquez Montalbán, i aquí, en un quilòmetre quadrat, conviuen comunitats pakistanesa, filipina, marroquina i colombiana. També hi ha la major densitat d’institució cultural per hectàrea d’Europa: el CCCB (Montalegre 5), la Filmoteca de Catalunya (Plaça Salvador Seguí 1-9, dues sales i biblioteca de cinema), i el MACBA compartint la Plaça dels Àngels.

I ja que hi som, el que de debò ens interessa: Bar Marsella (Sant Pau 65), el bar més antic de Barcelona, fundat cap al 1820, amb sofà vermell original, pols prebèl·lica ben instal·lada i absenta servida en ampolles de dos-cents anys. Lata Peinada, l’única llibreria de la ciutat especialitzada en literatura llatinoamericana. I El Lokal (Cera 1), centre autogestionat amb més de quaranta anys que el 2024 va aconseguir comprar el seu propi edifici.

El ritu: migdia al Carrer del Carme, estudiants de la Massana