El criteri: el barri abans que l’hotel. Sants - Montjuïc

Barcelona no és una ciutat, són nou

Si algú et diu que ha estat a Barcelona, el primer que hauries de preguntar-li no és què va veure, sinó on va dormir. Perquè la diferència entre despertar al Raval o a Sant Just Desvern no és un trajecte en metro: és haver estat en dues ciutats diferents, amb dues olors, dos ritmes i dues maneres de demanar un cafè.

Nosaltres gestionem nou hotels a Barcelona, cadascun en un barri amb personalitat pròpia. No et tornarem a explicar què és la Sagrada Família. Et direm quin barri et convé segons la Barcelona que vulguis viure, i quin Acta et deixa la porta oberta al barri que de debò t’interessa.

Avisem: hi ha opinions. Continua llegint sota la teva responsabilitat i risc.

Sants no va deixar de ser poble del tot. Abans municipi independent, després barri tèxtil, avui manté una autoestima de classe treballadora que es nota quan, cada agost, organitza una de les festes majors més participatives d’Europa: més de 150 concerts en vuit dies, repartits per cada carrer, sense escenari central, muntats pels mateixos veïns.

Mentre esperes que arribi l’agost, hi ha el Parc de l'Espanya Industrial, construït entre 1982 i 1985 sobre l’antiga fàbrica Vapors Vell. Les torres amb vigilants de pedra són un gest als vigilants obrers del tèxtil. I a dalt, a Montjuïc, la Fundació Joan Miró i el Pavelló Mies van der Rohe (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia 7), reconstruït sobre la planta de 1929: pelegrinatge obligat per a qualsevol que respecti la paraula "arquitectura".

El ritual: vermut a les dotze a La Mundana (Vallespir 93), drets, fins que a les dues tothom marxa cap a casa a cuinar. El turisme encara no se n’ha assabentat.

La teva base aquí: Hotel Acta Azul,