Un passeig entre llambordes que expliquen històries

Perdre's per Lisboa és submergir-se en un llenç urbà d'atzulejos. En barris com Alfama o en els costeruts carrers que envolten el castell de São Jorge, les façanes es vesteixen de ceràmica pintada, testimoni de segles de tradició, religió i vida quotidiana. No són simples rajoles: són relats en blau i blanc que decoren les cases, processen de la humitat i embelleixen el paisatge urbà des del segle XVI.

Per què blau? El color que va viatjar des d'Orient

El blau dels atzulejos lisboetes no és casualitat: ve de la influència xinesa i la seva porcellana blanca i blava, que va inspirar els artesans portuguesos en ple auge del comerç marítim. Aquest blau, que evoca el cel i la mar, acabà per convertir-se en símbol nacional. 

Les formes geomètriques àrabs, els motius florals o fins i tot escenes religioses converteixen cada mur en una obra d'art. 
Des dels tons añil fins als verds envellits,  grocs que es fonen amb la llum de la ciutat, Lisboa és un museu a cel obert on cada rajola té ànima. 

I sí: aquí, els murs no només decoren… també expliquen qui hem estat, qui som i com seguim caminant sobre la bellesa.